(Nota importante: más abajo está la traducción en castellano)

(En catalá)

Darrerament han sorgit des del si de la nostra arena política demandes sobre fer una petita reforma sanitària, referint concretament al tema de l’accessibilitat. Per ser més clars, el que s’està debatent gira entorn a introduir o no el sistema de copagament sanitari dins de la sanitat pública. Diferents arguments de tot gust ideològic ataquen i lloen aquesta mesura. Però abans de criticar aquesta mesura hem de parar-nos a pensar: Per què cal introduir el sistema de copagament? És això un avanç més per privatitzar la sanitat?

Abans de començar a contestar m’agradaria fer incís al tema del copagament i els pros i contres de la redistribució racional -la del mercat com a institució redistributiva-. Quan es parla d’imposar un copagament sanitari, principalment es refereix al fet que en cada consulta al servei mèdic públic portés amb si una petita recàrrega. L’únic problema que té la nostra sanitat pública és la ineficiència en la seva atenció al client, i aquesta no està evidenciada per una manca de recursos sinó per un abús continu tant per “free riders” (polissó) com per tota la gent que ha fet de la consulta al metge quelcom rutinari, hagi necessitat o no de realitzar-la.

En termes d’eficàcia hauríem d’estar orgullosos de la nostra sanitat pública, ja que el sistema sanitari espanyol és al lloc número 7 del top de millors sistemes sanitaris del món publicat per l’OMS (Organització Mundial de la Salut). Però per permetre que sigui encara més eficaç haurem de fer un pas més cap a la millora en la gestió i atenció, i per fer aquest pas a un increment en l’eficiència cal allò conegut com el tiquet moderador sanitari. La significació d’aquest copagament es consolida més a donar pas a una millor gestió i eficiència del servei sanitari, que no un objectiu de recaptació, que beneficia -en primer lloc- als mateixos usuaris, pel fet que en haver consolidat un preu mínim no hi hauran nous abusos -o més ben dit, es veuran disminuïts- per part de “free riders” i s’haurà corregit la conducta dels usuaris, que pocs no són, que abusen del servei sanitari.
La crítica a aquest tiquet moderador sanitari prové, amb raó, des del argument de “pagar dues vegades per un mateix servei”. Sens dubte amb els impostos que actualment paguem el conjunt de la societat ja hauria d’estar incloses les taxes mèdiques. Però davant d’un abús continu de la nostra ciutadania, justament per no elevar encara més la despesa pública davant d’un mal ús de la sanitat pública -ja que per corregir aquesta ineficiència en el servei, seria necessari destinar més recursos per la qual cosa novament significaria augmentar la despesa públic- cal implantar aquest tiquet moderador.

Un segon argument ben esgrimit en contra del tiquet moderador -del qual reso que mai arribi a donar-se en la nostra societat- és que aquesta mesura sigui un primer pas cap a un llarg camí per privatitzar la sanitat pública. Sens dubte, en establir un criteri de preus –redistribució racional del mercat- del bé o servei, en passar a ser un bé / servei privat, en ell es veuen centrats uns interessos, a més d’altres variables, que donen pas a una millora en la seva eficiència -tant des d’una perspectiva d’innovació fruit de la competència com des d’una perspectiva d’evitar el seu mal ús-. Però en contra tenim l’evidència que el mercat és completament cec davant certs tipus de demandes, com ara davant la igualtat. En adquirir el mercat el rol redistributiu d’un bé o servei a partir dels preus, veiem que aquesta redistribució no és universal ja que exclou a la gent que no es puguin permetre aquests preus o directament afecta la seva qualitat de vida en haver d’invertir esforços per poder suplir aquesta demanda. Pot semblar una ximpleria, però per res ho és. És aquí on entra la importància, i jo personalment vull fer èmfasi, en que el tiquet moderador sanitari ha de tenir un preu simbòlic, un preu que no signifiqui una veritable recàrrega que perjudiqui, de forma notòria, el consum individual. Vist això, segons la meva opinió, el copagament sanitari no hauria de suposar un preu no gaire major al d’1 euro, tal com estableix la mesura imposada a Catalunya.

A Catalunya ja s’ha aprovat la implantació del copagament sanitari, el qual només es realitza davant la demanda de les receptes, principal abús dels “free riders”, a més d’imposar aquest copagament amb un preus simbòlic -costa només 1 euro, res fora de l’abast d’una immensa majoria d’usuaris- també s’ha instaurat amb cap i aquest copagament no afecta ni a malalts crònics -ja que es veien clarament discriminats per aquest tiquet moderador- ni tampoc seran afectats pel copagament ni jubilats amb què rebin una pensió no contributiva ni tampoc als beneficiaris de la Renda Mínima d’Inserció.

Vist així, estem davant una reforma assenyada, no excloent, que millora l’eficiència i eficàcia del nostre sistema sanitari i a més ens permet blindar, per ara, el sistema sanitari públic que contínuament és retallat. Així que davant les dues primeres preguntes jo responc: , és del tot necessari introduir aquest sistema de copagament sempre que respecti totes les directrius que he assenyalat anteriorment, fins i tot jo aniria a més enllà de l’actual reforma i l’estendria a la visites rutinàries al metge de capçalera; i no, espero de tot cor que això no vagi a més i s’arribi a augmentar el preu del copagament o fins i tot a donar pas a una privatització de la sanitat.

M’agradaria recordar als escèptics del tiquet moderador que als Estats del nord, tipus ideal de welfare state de qualsevol socialdemòcrata, com ara Suècia i Noruega, dins de la seva envejable administració pública, s’imposa el copagament sanitari a preus de 10-12 euros.

(En castellano)

Últimamente han surgido desde el seno de nuestra arena política demandas sobre realizar una pequeña reforma sanitaria, refiriéndose concretamente al tema de la accesibilidad. Para ser más claros, lo que se está debatiendo gira en torno a introducir o no el sistema de copago sanitario dentro de la sanidad pública. Distintos argumentos de todo gusto ideológico atacan y alaban dicha medida. Pero antes de criticar dicha medida tenemos que pararnos a pensar: ¿Por qué es necesario introducir el sistema de copago? ¿Es esto un avance más para privatizar la sanidad?

Antes de empezar a contestar me gustaría hacer inciso al tema del copago y los pros y contras de la redistribución racional -la del mercado como institución redistributiva-. Cuando se habla de imponer un copago sanitario, principalmente se refiere a que en cada consulta al servició medico público llevara consigo una pequeña recarga. El único problema que tiene nuestra sanidad pública es la ineficiencia en su atención al cliente, y esta no está evidenciada por una falta de recursos sino por un abuso continuo tanto por “free riders” (polizontes) como por toda la gente que ha hecho de la consulta al médico algo rutinario, haya necesidad o no de realizarla.

En términos de eficacia deberíamos de estar orgullosos de nuestra sanidad pública, ya que el sistema sanitario español está situado en el puesto número 7 del top de mejores sistemas sanitarios del mundo publicado por la OMS (Organización Mundial de la Salud) . Pero para permitir que sea aún más eficaz tendremos que dar un paso más hacia la mejora en su gestión y atención, y para dar ese paso a un incremento en la eficiencia es necesario aquello conocido como el ticket moderador sanitario. La significación de este copago se consolida más en dar paso a una mejor gestión y eficiencia del servició sanitario, que no un objetivo de recaudación, que beneficiara -en primer lugar- a los mismos usuarios, debido a que al haber consolidado un preció mínimo no habrán nuevos abusos -o más bien dicho, se verán disminuidos- por parte de “free riders” y se habrá corregido la conducta de los usuarios, que pocos no son, que abusan del servició sanitario.

La crítica a dicho ticket moderador sanitario proviene, con razón, desde el argumento de “pagar dos veces por un mismo servicio”. Sin duda alguna con los impuestos que actualmente pagamos el conjunto de la sociedad ya debería de estar incluidas dichas tasas médicas. Pero ante un abuso continuo de nuestra ciudadanía, justamente para no elevar aún más el gasto público ante un mal uso de la sanidad pública –ya que para corregir esa ineficiencia en el servicio, sería necesario destinar más recursos por lo que nuevamente significaría aumentar el gasto público- es necesario implantar dicho ticket moderador.

Un segundo argumento bien esgrimido en contra del ticket moderador –del cual rezo que nunca llegue a darse en nuestra sociedad- es que esta medida sea un primer paso hacia un largo camino para privatizar la sanidad pública. Sin duda alguna, al establecer un criterio de precios –redistribución racional del mercado- dicho bien o servicio, al pasar a ser un bien/servicio privado, en él se ven centrados unos intereses, además de otras variables, que dan paso a una mejora en su eficiencia –tanto desde una perspectiva de innovación fruto de la competencia como desde una perspectiva de evitar su mal uso-. Pero en su contra tenemos la evidencia de que el mercado es completamente ciego ante ciertos tipos de demandas, como por ejemplo ante la igualdad. Al adquirir el mercado el rol redistributivo de un bien o servicio a partir de los precios, vemos que esta redistribución no es universal ya que excluye a la gente que no pueda permitirse dichos precios o directamente afecta a su calidad de vida al tener que invertir esfuerzos para poder suplir dicha demanda. Puede parecer una tontería, pero para nada lo es. Es aquí en donde entra la importancia, y yo personalmente quiero hacer énfasis, en que el ticket moderador sanitario debe tener un precio simbólico, un precio que no signifique una verdadera recarga que perjudique, de forma notoria, el consumo individual. Visto esto, según mi opinión, el copago sanitario no debería de suponer un precio mucho mayor al de 1 euro, tal y como establece la medida impuesta en Cataluña.

En Cataluña ya se ha aprobado la implantación de he dicho copago sanitario, el cual solo se realiza ante la demanda de las recetas, principal abuso de los “free riders”, además de imponer dicho copago con un precios simbólico -cuesta tan solo 1 euro, nada fuera del alcance de una inmensa mayoría de usuarios- también se ha instaurado con cabeza y dicho copago no afectara ni a enfermos crónicos -ya que se veían claramente discriminados por dicho ticket moderador- ni tampoco serán afectados por dicho copago ni jubilados con que reciban una pensión no contributiva ni tampoco a los beneficiarios de la Renta Mínima de Inserción.

Visto así, estamos ante una reforma sensata, no excluyente, que mejor la eficiencia y eficacia de nuestro sistema sanitario y además nos permite blindar, por ahora, el sistema sanitario público que se continuamente recortado. Así que ante las dos primeras preguntas yo respondo: , es totalmente necesario introducir dicho sistema de copago siempre y cuando respete todas las directrices que he señalado anteriormente, incluso yo iría a más que la actual reforma y al extendería a la visitas rutinarias al médico de cabecera; y no, espero de todo corazón que esto no vaya a más y se llegue a aumentar el precio del copago o incluso a dar paso a una privatización de la sanidad.

Me gustaría recordar a los escépticos del ticket moderador que en los Estados del norte, tipo ideal de welfare state de cualquier socialdemócrata, como por ejemplo Suecia y Noruega, dentro de su envidiable administración pública, se impone el copago sanitario a precios de 10 hasta 12 euros.